|
|||||
| Lema nacional: Firme y feliz por la unión | |||||
| Idiomes oficials | Castellà 1 | ||||
| Capital | Lima 12° 03′ S, 77° 02′ O |
||||
| Ciutat més gran | Lima | ||||
| Govern | República Alan GarcÃa Pérez Luis Giampietri Rojas Yehude Simon Munaro |
||||
| SuperfÃcie - Total - Aigua (%) |
1.285.220 km² (19è) 8,8% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - Densitat |
26.152.265 (39è) - 21 hab/km² (151è) |
||||
| Moneda | Nou sol (PEN) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-5) (UTC-5) |
||||
| Independència d'Espanya |
28 de juliol del 1821 |
||||
| Himne nacional | Somos libres seámoslo siempre (Som lliures, siguem-ne sempre) | ||||
| Domini internet | .pe | ||||
| Codi telefònic | +51 |
||||
| Gentilici | Peruà , peruana | ||||
| 1 El quÃtxua, l'aimara i altres llengües són cooficials a les regnions on són predominants. |
|||||
El Perú (Piruw en quÃtxua, en aimara: Piruw)) és una república de l'oest d'Amèrica del Sud que limita al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb BolÃvia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà PacÃfic. El Perú és ric en antropologia cultural i és conegut com el bressol de l'Imperi inca. La capital és Lima, amb més de sis milions d'habitants, i les ciutats principals són Arequipa, Trujillo i Chiclayo, amb més de mig milió.
Taula de continguts |
edita Etimologia
La paraula Perú deriva de Birú, el nom d'un governador local que va viure prop del Golf de Sant Miquel, Panamà , durant la primera meitat del segle XVI. Quan els seus dominis van ser visitats, pels exploradors espanyols, el 1522, eren la part més al sud del "Nou Món" on els europeus havien arribat. AixÃ, quan Francisco Pizarro va explorar les regions més al sud, aquestes foren designades Birú o Perú. La Corona Espanyola li va donar al nom un estatus legal el 1529 a la Capitulació de Toledo, la qual va designar al llavors recent confrontat Imperi Inca com la provÃncia del Perú. Sota el mandat espanyol el paÃs va adoptar la denominació de Virregnat del Perú, la qual es va convertir en República del Perú després de la independència.
edita Història
- Article principal: Història del Perú
Abans de l'arribada dels espanyols al Perú hi va haver diverses cultures preincaiques i, més tard, l'Imperi inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final d'aquella dècada el Perú va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Perú es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, grà cies a una aliança entre l'exèrcit Argentina de José de San MartÃn i l'exèrcit de Nova Granada de Simón BolÃvar. El primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Perú i BolÃvia van estar units en una Confederació, que es va dissoldre després del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.
A finals del segle XIX el Perú es va involucrar amb BolÃvia en la Guerra del PacÃfic contra Xile, atès que existia un tractat de defensa mútua. En finalitzar aquesta guerra es va iniciar un perÃode de "reconstrucció nacional", de calma relativa, que va acabar després del govern d'Augusto B. LeguÃa. Durant el segle XX el paÃs va experimentar diversos cops d'estat i gran inestabilitat econòmica i crisi social. La democrà cia es va restaurar en la dècada dels noranta.
edita Subdivisió administrativa
Fins al 2002 el Perú estava dividit en 24 departaments. Avui, el territori peruà està dividit en 25 regions. Aquestes regions estan subdividides en provÃncies, les quals estan integrades per districtes. Hi ha 180 provÃncies i 1747 districtes en el Perú.
La ProvÃncia de Lima, localitzada a la costa central del paÃs, es única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la provÃncia, també coneguda com a Lima Metropolitana.
Callao, tot i tenir només una provÃncia, també és una regió per si mateixa.
Vegeu tambe: Regionalitzacio del Perú (1987-1992)
edita Geografia
- Vegeu també l'article principal sobre Geografia del Perú
Les planes de la costa del PacÃfic estan separades de les terres baixes i selvà tiques de la conca de l'Amazones per l'alta serralada dels Andes, al centre del paÃs, que culminen al Huascarán (6.768 m). A la frontera amb BolÃvia trobem el Titicaca, el llac navegable més alt del món, a 3.821 d'altitud. Els rius principals són el Marañón i els seus afluents Ucayali i Napo, que van a parar a l'Amazones.
edita Economia
Un important sector de la població peruana viu dels serveis, de l'explotació i exportació dels recursos naturals. Els indicadors macroeconòmics indiquen importants zones d'industrialització que es vénen generant com producte d'una inversió col·lectiva el que es coneix com "fenòmens de creixement" en diversos llocs del paÃs, especialment en la part sud del paÃs. El Perú a causa de la seva riquesa en recursos naturals, es constitueix en un important lloc per a la inversió. Cal destacar el nivell de creixement econòmic registrat en el tercer trimestre que sobrepassa les expectives de creixement econòmic arribant a 9,6%. En l'actualitat el Perú és un dels 10 països de major creixement macroeconòmic a nivell mundial, segons fonts del FMI (2005-2006).
D'acord al publicat al setembre de 2006 per una empresa d'estudis de mercat, Mètrica, per al perÃode 2003-2006, qui es trobaven en els segments D i E de la població, van disminuir el 21 % i el 19 % respectivament. El segment A es va incrementar en 44 %, el B igualment va incrementar en 9 % i el C també va augmentar en 25 %, el que significa una disminució de la pobresa i una tendència a l'increment de la classe mitja del paÃs i d'un major poder adquisitiu de la població, en resum i segons informes estadÃstics la pobresa extrema al Perú s'hauria reduït en un 6 per cent en el perÃode 2001-2005 i la pobresa en un 5 per cent. No obstant això, la desigualtat en els ingressos segueix sent molt important; en l'any 2002, el Perú era la novena economia més desigual d'Amèrica i la vintè segona a nivell mundial, amb un coeficient de Gini de 54,6 respecte al 49,8 del 2000.
edita Demografia
Perú és un dels tres països d'Amèrica on la població indÃgena es majoria (els altres països són BolÃvia i Guatemala. Els dos grups ètnics indÃgenes més grans són els quÃtxues i els aimarà . Els mestissos representen el 37% de la població.
edita Llengües
Al Perú l'espanyol i el quÃtxua són les llengües oficials. L'espanyol és utilitzat pel govern, els mitjans de comunicació, l'educació i el comerç, encara que el govern ha començat a ensenyar el quÃtxua en les escoles públiques.
edita Religió
Al Perú, la religió més important és el cristianisme: més del 80% de la població es declara catòlica situant-lo entre els països amb major nombre de fidels catòlics en el món juntament amb Brasil, Filipines, i Mèxic, mentre que la major part de la resta de la població professa alguna altra denominació cristiana, principalment protestant. Existeixen també aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme són escassos.
Una de les manifestacions religioses més importants és la solemnitat de la processó del Senyor dels Miracles, la imatge dels quals data del Virregnat del Perú i surt en processó pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any. Aquesta imatge ha rebut homenatges del Papa Joan Pau II (qui la va cridar la quaresma limenya) i del Papa Benet XVI. Al Perú, com a la resta de Llatinoamèrica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, aixà com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de Déu del Carme o la Verge de la Porta.
edita Educació
Al Perú, el sistema educatiu té tres nivells bà sics: l'educació inicial, que opcionalment pot començar-se als dos anys, però generalment, als tres; l'educació primà ria que dura sis anys, amb un mestre per a cada saló generalment, i la secundà ria de cinc anys, on es dóna la polidocència. L'idioma anglès es troba dintre del currÃculum oficial del Ministeri d'Educació, encara que si el centre educatiu està vinculat amb algun altre paÃs, l'idioma estranger sol variar. L'educació superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedagògics, etc. Per a ingressar a aquests centres, és indispensable donar un examen d'admissió, encara que la dificultat d'aquest, depèn de l'exigència de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a més de 100 mil alumnes en tot el paÃs.
edita Cultura
La cultura popular del Perú és el resultat d'una fusió de cultures, constituïda principalment per la incaica i la hispà nica. A més d'altres cultures prehispà niques com les amazòniques, que no van estar integrades a l'imperi inca. Aquest mestissatge cultural també ha estat enriquit per les aportacions d'altres tantes cultures del món que s'han assentat en el Perú al llarg de la seva història; els africans, europeus no hispans, i asià tics. Junts han donat lloc a una de les cultures més riques i variades.
edita Enllaços externs
- Govern del Perú (castellà )
|
|
|
|---|---|
| Dependències: |
|

