Wikipedia



 

República Argentina

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: En Unión y libertad (castellà En unió i llibertat)
Idiomes oficials	Castellà 1
Capital	Buenos Aires 34° 20′ S, 58° 30′ OCoordenades: 34° 20′ S, 58° 30′ O
Ciutat més gran	Buenos Aires
Govern President	República Federal Cristina Fernández de Kirchner
Superfície  - Total  - Aigua (%)	2.766.8902 km² (8è) 1,1%
Població  - Estimació 2007  - Cens 2001  - Densitat	40.301.927 (31è) 36.260.130 15 hab/km² (200è)
Moneda	Peso argentí (ARS)
Fus horari  - Estiu (DST)	ART (UTC-3) (UTC-3) No, ART (UTC-3) (UTC-3)
Independència	d'Espanya 9 de juliol de 1816
Himne nacional	Himno Nacional Argentino
Domini internet	.ar
Codi telefònic	+54
Gentilici	Argentí, argentina
1 El guaraní és cooficial a la província de Corrientes. 2 L'Argentina també reclama 1.000.000 km² de l'Antàrtida, les illes Malvines, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud

L'Argentina, oficialment, la República Argentina és un Estat de l'Amèrica del Sud, constituït com a federació de vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la capital. L'Argentina és el segon país més gran en superfície del subcontinent sud-americà, després del Brasil, i el vuitè més extens del món, amb una superfície de 2.766.890 km², tot i que reclama 969.464 km² de l'Antàrtida Argentina, en conflicte amb els territoris reclamat per Xile i el Regne Unit. L'Argentina també reclama la sobirania dels territoris britànics de les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes. La capital és Buenos Aires i les ciutats més importants són Córdoba, Rosario, Mendoza, Santa Fe i La Plata.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Geografia física 3 Política i govern 3.1 Estructura constitucional 3.2 Subdivisió administrativa 4 Economia 5 Geografia humana i societat 5.1 Demografia 5.2 Etnografia 5.3 Religió 5.4 Llengües 5.5 Esports 6 Història 7 Referències 8 Enllaços externs

edita Toponímia

El nom Argentina prové del llatí argentum (plata). L'origen d'aquest nom prové dels primers viatges realitzats pels conquistadors espanyols al Rio de la Plata. Els naufragants d'una expedició dirigida per Juan Días de Solís es van trobar amb indígenes de la regió els quals els van donar objectes de plata. Les notícies sobre una Serralada de la Plata, mítica i llegendària, una muntanya rica en plata, van arribar a Espanya prop del 1524. Llavors, els espanyols van reanomenar el Rio Solís com a Rio de la Plata. La primera vegada que es va utilitzar el nom "Argentina" va ser en el llibre de Ruy Díaz de Guzmán, Historia del Descubrimiento, población y conquista del Río de la Plata (Història del descobriment, població i conquesta del Rio de la Plata) el 1612, el qual va anomenar el territori descobert per Solís com a Terra Argentina (Terra de Plata).

edita Geografia física

El territori argentí és situat entre la serralada dels Andes i l'oceà Atlàntic. El país pot dividir-se en tres àrees geogràfiques clarament diferenciades:

• les planes fèrtils de les Pampes, al centre del país, i les quals són el centre de la riquesa agrícola de l'Argentina
• l'altiplà de la Patagònia que s'estén del centre cap al sud (Tierra de Fuego, que en català vol dir Terra de Foc)
• la cadena muntanyosa dels Andes, a l'oest del país, a la zona fronterera amb Xile, on es troba el punt més alt del país, l'Aconcagua amb 6.960 m

Al nord-est i el centre-est del país, s'hi troben els rius més importants que corresponen a la Conca de la Plata, la tercera conca més gran en extensió de l'Hemisferi occidental, conformada pels rius Paraguai, Bermejo, Colorado, Uruguai, i els més llarg, el riu Paranà. Els rius Uruguai i Paranà es connecten i formen l'estuari del Riu de la Plata, el més gran del món, i que vessa sobre l'oceà Atlàntic. El territori que es trobe entre ambdós rius, abans d'unir-se es coneix com la Mesopotàmia.

L'Argentina té 4.665 quilòmetres de costa. L'àrea de l'oceà Atlàntic sobre la plataforma continental és molt ampla, i es coneix, localment com el Mar Argentí. S'hi troben importants recursos pesquers i petroliers. L'alternança entre els corrents freds de l'Antàrtida i les càlides del Brasil permeten que les temperatures costaneres no descendeixin de manera uniform amb l'augment de la latitud, ans presenten variacions. La costa meridional de la Terra de Foc, forma l'extrem nord del Passatge de Drake.

edita Política i govern

edita Estructura constitucional

L'última dictadura, que va començar el 1976, va iniciar la seva caiguda amb la derrota de l'Argentina en la Guerra de les Illes Malvines, i el 1983 es van realitzar eleccions democràtiques. Raúl Alfonsín, el primer president democràtic, va enfrontar-se a diversos reptes, incloent un aixecament militar, i va renunciar sis mesos abans de la fi del seu període. Carlos Ménem va ser designat president, i després d'una reforma constitucional, va aconseguir reelegir-se per un període de quatre anys més, fins al 1999, data en la qual Fernando de la Rúa va ser elegit, sent la primera transició pacífica en moltes dècades.

La constitució argentina de 1853, reformada substancialment el 1994, estableix una separació de poders definida dins d'un sistema presidencialista. El poder executiu és ostentat pel president, electe amb el vicepresident per un període de quatre anys amb la possibilitat de reelecció. La potestat legislativa és exercida pel Congrés de la Nació (Congreso de la Nación, en espanyol), compost pel Senat, amb 72 membres, i la Cambra de Diputats (Cámara de Diputados) amb 257 membres. El poder judicial recau sobre la Cort Suprema de Justícia.

Els partits polítics més grans de l'Argentina són el Partit Justicialista (PJ), un partit d'origen peronista, i la Unió Cívica Radical (UCR), fundada el 1890.

edita Subdivisió administrativa

La República Argentina és una república federal integrada per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, que és la capital de la federació. Les províncies tenen tots els poders que no han estat explícitament delegats al govern federal en la constitució nacional. Les províncies són encarregades d'impartir justícia i de gestionar els afers relacionats amb l'educació primària i d'assegurar el règim municipal.

Les províncies argentines s'organitzen internament en un sistema congressual, elegint els representants del poder legislatiu i el governador de la província (poder executiu) de manera separada. Teòricament, el president de l'Argentina té la facultat d'intervenir a les províncies per assegurar-ne la forma republicana de govern o per defendre el territori de les invasions estrangeres, encara que en la pràctica ha intervingut en diverses ocasions militarment o en casos en què el govern provincial ha estat acusat de corrupció.

La majoria de les províncies del centre i nord del país antecedeixen la creació de l'Argentina com a estat independent (és a dir, formaven part dels virregnats espanyols de Sud-Amèrica). Tanmateix, les províncies amb presència significativa d'amerindis o amb una baixa població eren territoris nacionals administrats pel govern federal abans de convertir-se en províncies autònomes. L'últim territori a convertir-se en província ha estat Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, el 1991.

Fins al 1825, època en què les Províncies Unides del Riu de la Plata començaven a utilitzar oficialment el nom d'"Argentina", la Província Oriental (que el 1829 esdevindria la República Oriental de l'Uruguai) i la província de Tarija (que després formaria part de Bolívia) eren províncies constitucionals argentines.

Les vint-i-tres províncies argentines són:

Buenos Aires (província) Catamarca Chaco Chubut Córdoba Corrientes Entre Ríos Formosa

Jujuy La Pampa La Rioja Mendoza Misiones Neuquén Rio Negro Salta

San Juan San Luis Santa Cruz Santa Fe Santiago del Estero Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud Tucumán

edita Economia

Article principal: Economia de l'Argentina

Economia
PIB (PPP)	$483 mil milions
PIB per càpita	$13.300 (2007)
Creixement real PIB	8,7% (2007)
RNB per càpita	$5.150 (2006)
Inflació anual	8,8% (oficial)
Taxa d'atur	14,1%
Importacions	$42.590 milions
Exportacions	$54.600 milions
Font: CIA Factbook i el [2]

L'Argentina es beneficia de grans recursos naturals, una agricultura orientada a les exportacions, i una indústria diversificada. En l'actualitat, l'Argentina és la tercera economia més gran de l'Amèrica Llatina després del Brasil i Mèxic. Amb un Producte interior brut per capita de 13.300,^[1] l'estàndard de vida dels argentins és un dels més alts de la regió.

Tot i ser una de les economies més riques del món a principis del segle XX, riquesa basada en l'exportació de productes agrícoles i en la inversió estrangera, sobretot d'origen britànic, l'Argentina no aconseguiria el ple desenvolupament econòmic. Després de la greu recessió de 1929, que paralitzaria la demanda de productes agrícoles, i en conseqüència, l'habilitat de l'Argentina per a importar els productes industrials que no manufacturava, el país va experimentar diversos cicles de recessions econòmiques. Durant la dècada de 1980, l'augment del deute extern, i la hiperinflació van arribar a nivells alarmants; la inflació arribaria al 200% mensual. El llavors ministre d'economía Domingo Felipe Cavallo, amb el beneplàcit del govern presidit per Carlos Ménem va establir un sistema de convertibilitat de la moneda, per mitjà del qual per cada peso argentí en circulació el govern havia de tenir en reserva un dòlar dels Estats Units. El sistema va aturar la inflació i va permetre el creixement econòmic i de l'estàndard de vida durant la primera meitat de la dècada dels noranta. No obstant això, la manca de competitivitat dels preus dels productes argentins en el mercat internacional, causat pel sistema de convertibilitat mateix, així com d'altres imbalanços financers van produir una greu crisi econòmica el 2001-2002, la qual va dur a més del 50% de la població sota el nivell de la pobresa.

Amb una sorprenent reestructuració del deute extern, el govern de Néstor Kirchner, va assolir importants avanços econòmics, i l'Argentina va créixer una mitjana anual del 8-9% entre el 2003 i el 2007. Aquest creixement econòmic, causat principalment per una taxa de canvi subvaluada del peso argentí i l'augment abrupte dels preus dels aliments a nivell mundial, ha produït un augment significatiu de les exportacions argentines; només entre el 2005 i el 2006, les exportacions van créixer 15,4%.^[2] El nivell de la pobresa es va reduir al 26,9% el 2006, i el nivell d'indigència al 8,7%.^[3] La taxa d'atur, que durant la crisi havia superat el 20%, s'ha reduït al 9,8%.^[4]

Una de les preocupacions més importants del govern actual és aturar la inflació, que, oficialment seria del 9,8% el 2006. Tanmateix, l'Argentina utilitza un sistema variable per calcular la inflació, per mitjà del qual si un producte de l'índex de preus mostra una puja substancial, el producte no es pren a compte en el càlcul de la inflació, ans se substitueix per un d'altre.^[5] Els economistes i les organitzacions internacionals estimen que la inflació real supera el 30%.^[5]

L'Argentina forma part del bloc regional del Mercosur, fundat el 1991 pel Tractat d'Asunción.

edita Geografia humana i societat

edita Demografia

Demografia
Població	39 milions
Taxa de natalitat	16,9/1000
Taxa de mortalitat	7,56/1000
Taxa de creixement	0,98%
Taxa de fecunditat	2,19 fills
Taxa neta de migració	0,4/1000
Esperança de vida	75,9 anys
Mediana d'edat	29,4 anys
Alfabetisme	97%
Font: CIA Factbook

L'Argentina té el percentatge més alt de població urbana d'Amèrica Llatina. La majoria dels immigrants europeus, que van arribar especialment entre la Primera i la Segona Guerra Mundial) es van establir a les ciutats, les quals oferien feines, educació i altres oportunitats per a ingressar a la classe mitjana. Els treballadors agrícoles també es van a establir a les grans ciutats, especialment a Buenos Aires que ha centralitzat el creixement del país. Des de la dècada de 1990, molts pobles rurals han estat despoblats arran de l'abandó del servei ferroviari i de la importació massiva de productes barats importants que van reemplaçar els productes locals produïts a petita escala, quan es va introduir el sistema de convertibilitat que mantenia el valor del dòlar nord-americà artificialment baix. Avui dia un terç de la població total del país viu a l'àrea metropolitana de Buenos Aires, també coneguda com al Gran Buenos Aires. Les següents són les àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants:

1. Buenos Aires (ciutat: 3 milions, àrea metropolitana: 13 milions)
2. Córdoba (1,4 milions)
3. Rosario (1,3 milions)

edita Etnografia

L'Argentina, com la resta dels països d'Amèrica ha estat la llar de diversos grups ètnics originaris i d'immigrants de diverses parts del món, principalment d'Europa. S'estima que la població d'origen europea representa entre el 89^[6] i el 97% del total.^[7] L'últim cens, el primer en més de 100 anys a considerar etnicitat, i basta en l'autoidentificació o autoadscripció, va reportar una xifra similar, i només el 2% de la població es va identificar personalment con a indígena.^[8]

Tanmateix, tot i que un estudi genètic conduit per la Universitat de Califòrnia a Davis ha mostrat que la contribució europea al DNA argentí és del 79,9%,^[9] un altre estudi de la Universitat de Buenos Aires va concloure que el 56% dels argentins tenen almenys un avantpassat indígena, ja sigui per via materna o paterna, i el 10% del argentins en tenen per via materna i paterna.^[10]

edita Religió

La República Argentina no és un estat confessional. No obstant això, l'Església Catòlica compta amb un estatus jurídic diferenciat respecte al de la resta d'esglésies i confessions, ja que l'estat nacional la suporta econòmicament. El 77% dels argentins es consideren catòlics. Hi ha nombroses comunitats jueves, islàmiques i protestants. El 16% és atea.

edita Llengües

L'espanyol és la llengua oficial de l'Argentina a nivell nacional. Però, el 2004, la província de Corrientes va declarar la cooficialitat del guaraní en l'ensenyament i en els actes de govern. A les comunitats indígenes es parla també el quítxua, l'aimara i el mapudungun (la llengua dels maputxes). També es parlen moltes llengües d'origen europeu (rus, dialectes italians i jueus, alemany, etc.) a les grans ciutats.

edita Esports

El esport nacional és el pato, que va començar a practicar-se al país a principis del segle XVII. El 1941, es va fundar la Federación Argentina de Pato i el 1953, durant el govern de Perón, va ser declarat esport nacional, tot i que actualment es pràcticament desconegut per la majoria de la població.

Per altra banda, el futbol és el esport més conegut i amb més afició a l'Argentina. Membre de la FIFA, la Selecció de futbol d'Argentina va participar en catorze dels divuits mundials, aconseguint el campionat dues vegades (Argentina, 1978 i Mèxic 1986), a més a més obtenir la segona posició també dues vegades (Montevideo, 1930 i Itàlia 1990). També va obtenir una medalla d'Or als Jocs Olímpics d'Atenes 2004, i catorze campionats en la Copa Amèrica de futbol. El futbolista Diego Armando Maradona és considerat un dels més grans jugadors de la historia d'aquest esport.

En boxa l'Argentina te més de trenta títols mundials. Carlos Monzón va ser campió mitjà entre 1970 i 1977, i és considerat com un dels més importants boxistes de la seva categoria. També es van obtenir als Jocs Olímpics set medalles d'or, set d'argent i deu de bronze.

El bàsquet també té un passat molt important al país: Argentina en fou campiona mundial el 1950. Després, des de 1960 al 1970 fou perdent importància. Amb la creació e la Lliga Nacional 1984, l'esport es va recuperar i guanyar popularitat. La irrupció d'Emanuel Ginóbili en la NBA, i les grans actuacions de la Selecció Argentina a nivell internacional van contribuir a millorar la seva popularitat. El 2002, la Selecció dirigida per Rubén Magnano va arribar a la final del Campionat Mundial a Indianapolis, i a la quarta posició en el Campionat Mundial Japó 2006; va obtenir la medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atenes 2004, el títol més important de la seva historia.

edita Història

Article principal: Història de l'Argentina

Al febrer de 1516, el navegant espanyol Juan Díaz de Solís va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regió del voltant en nom d'Espanya. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles XVI i XVII.

El país es va independitzar d'Espanya el 1816. Durant les següents quatre dècades es van produir disputes internes entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris") fins a la proclamació de la constitució de 1853 encara avui vigent amb les modificacions realitzades el 1994.

Dues forces van crear l'Argentina del segle XIX: la introducció de les tècniques agrícoles modernes i la integració de la nació a l'economia mundial. La inversió estrangera i la immigració d'Europa van ser una peça important en la revolució econòmica. Com als Estats Units, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regió central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, però, principalment d'Espanya i Itàlia. També s'hi van establir immigrants d'Alemanya, Suïssa, Regne Unit i Rússia.

De 1880 a 1930 l'Argentina es va convertir en una de les 10 nacions més riques del món, riquesa basada en la expansió ràpida de l'agricultura i la inversió estrangera en la infraestructura. Les forces conservadores van dominar la política argentina fins al 1916, quan els rivals tradicionals, els radicals, van prendre el control del govern. Els radicals, amb la seva èmfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democràtiques van obrir les portes a l'expansió de la classe mitjana del país, i l'arribada d'altres grups socials al govern. Però, aquest període va finalitzar amb un cop d'estat militar conservador el 1930. Els governs conservadors d'aquesta dècada no assolirien contenir els canvis econòmics i socials, i van recórrer al frau i a la violència. Finalment, Juan Domingo Perón va prendre el poder per mitjà d'un altra cop d'estat, i va ser elegit president per mitjà d'eleccions democràtiques el 1946. Amb tendències socialistes, va donar poder a classe treballadora i va expandir el nombre de treballadors sindicalitzats. El 1947 va anunciar la creació d'un pla de cinc anys basat en el creixement de les industries que havia nacionalitzat. La seva dona, Eva Duarte de Perón, coneguda com Evita, va ser una figura prominent aconseguint el suport que el seu marit necessitava. Perón va ser re-elegit el 1952, però, després d'un cop militar, el 1955 va ser exiliat.

Durant les dècades del cinquanta i seixanta, el govern va estar encapçalat per militars i civils, però, ni les dictadures ni els governs democràtics van aconseguir el ple desenvolupament de l'economia de l'Argentina, la qual continuava el seu imparable descens. Les demandes socials i econòmiques es van traduir en expressions violentes, i els moviments d'oposició van començar a utilitzar el terrorisme durant la dècada dels setanta. Aquests esdeveniments van obrir la porta al retorn de Perón. L'11 de març, 1973, es van realitzar eleccions generals per primera vegada després de 10 anys. Héctor Cámpora, simpatitzant de Perón va ser elegit, però va renunciar quatre mesos després. Després de les noves eleccions generals, Perón va guanyar amb una victòria decisiva amb la seva tercera dona, María Estela Isabel Martínez de Perón, com a vicepresidenta. En aquest període els extremistes de dreta i esquerra van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementació de decrets d'emergència que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb violència.

Després de la mort de Perón, un altre cop d'Estat va remoure a la seva dona el 1976, i les forces armades van governar el país, però, recorrent al terrorisme d'estat i l'opressió civil. La pau va ser establerta, però, el cost va ser altíssim, amb 30.000 persones "desaparegudes" durant el període 1976-1983. Els problemes econòmics severs, la corrupció, i la derrota en la Guerra de les Malvines, van propiciar la caiguda de la dictadura.

A partir de l'obertura democràtica de 1983 s'han produït eleccions que han assolit consolidar el progrés democràtic del país, però no han aconseguit resoldre la situació econòmica de l'Argentina d'una manera que millori la qualitat de vida de la majoria de la població. Encara que l'Argentina va experimentar un creixement i estabilitat econòmiques la dècada de 1990, el 2001 es va enfonsar en la pitjor crisi econòmica de la història.

edita Referències

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argentina

• Pàgina oficial del President de l'Argentina, en castellà
• Govern Electrònic, en castellà

Estats de l'Amèrica del Sud
Argentina Bolívia Brasil Colòmbia Equador Guyana Paraguai Perú Surinam Uruguai Veneçuela Xile
Dependències: Illes Malvines | Guaiana Francesa